Font i ermita de l´Esperança

A tres quilòmetres de Sogorb i sobre un frondós tossal està situada l’ermita de l’Esperança, prop de les restes del que va ser Monestir de Jerònims, fundat a finals del segle XV i destruït en les guerres carlines. Als peus del turó es troba la font, que amb el seu cabal excel·lent abasteix d’aigua la ciutat i rega una part de la seua horta. El conjunt ha sigut declarat Paratge Natural Municipal.

Jaume I, rei de la Corona d’Aragó, en el segle XIII, va establir el repartiment de l’aigua de la Font de la Mare de Déu de l’Esperança, i va dividir el seu cabal en set parts, cinc de les quals eren per a Sogorb, una per a Altura i una altra per a Navaixes.

El brollador vist des de l’aire sembla una enorme piscina amb forma de pernil, enmig d’un bellíssim palmerar, de la qual brollen 500 litres d’aigua pura per segon.

El dimecres de la primera setmana de les Festes Patronals, entre finals d’agost i principis de setembre, els sogorbins acudeixen en romeria al brollador per a commemorar la festivitat de la Mare de Déu de l’Esperança. És una romeria que se celebra des del segle XV i s’ha convertit en un dels reclams més importants en el conjunt de les Festes Patronals. A més de la romeria, se celebren diversos actes en l’entorn del paratge natural del brollador; entre aquests, una missa a l’ermita dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança, amb la finalitat de donar gràcies pel do tan preat que és l’aigua del brollador.