Catedral

La catedral basílica de Sogorb, construïda sobre l’antiga mesquita després de la conquista d’aquestes terres per part de la Corona d’Aragó, va ser concebuda en estil gòtic, allà pel segle XII, adossada a la muralla sud de la ciutat. Va ser ampliada, sempre cap al nord, en els segles successius. L’última gran renovació es va realitzar en el segle XVIII per a adaptar-la als gustos il·lustrats de l’època.

 

La catedral és un conjunt artístic format pel temple, la torre campanar, el claustre i el museu catedralici.

 

Les successives ampliacions del temple han anat transformant la seua fisonomia, a la qual es van incorporar nous estils segons el segle en què es van realitzar. Destaca per la seua rellevància la reforma realitzada entre 1791 i 1795, en què l’arquitecte Vicent Gascó, quan Lorenzo Gómez d’Haedo era bisbe de Sogorb, va reutilitzar els materials extrets de l’enderrocament total del castell de Sopeña per a reedificar-la. Aquest la va convertir en l’únic exemplar purament academicista de l’arquitectura religiosa a Espanya, en la nau de la qual podrem admirar les pintures de Josep Vergara i, sobretot, els frescos de la volta, obra de Manuel Camaron i Lluís Planes.

 

Del plàcid claustre gòtic invita a la meditació, construït entre els segles XIII i XIV, en destaca la planta trapezoïdal forçada per la seua proximitat a la muralla. Al seu voltant encara conserva set de les capelles originals, entre les quals destaca la Capella del Salvador (s. XVI). La podem descobrir darrere de la daurada porta barroca procedent de la Cartoixa de Valldecrist, emmarcada en una bella portada gòtica. Al seu interior podem contemplar l’esglaiador sepulcre dels Vallterra i el gran retaule major de la catedral (s. XVI), de l’insigne pintor valencià Vicent Macip i del seu fill Joan de Joanes, obra clau de la pintura renaixentista espanyola.

 

El Museu Catedralici està considerat un dels més importants en art sacre de la Comunitat Valenciana.